dijous, 23 de novembre del 2017

Novembre 2017...

23 de novembre de 2017...demà anys...jo, cap de vosaltres dos, finalment ja puc dir que aquest "Diari" es això, un diari un recull d'escrits, de pensaments, i de vivències meves i vostres com no, em poso el primer perquè el seu inici es al 2008, i cap dels dos hi éreu.


Es curiós que fa justament un any, estava molt malament i trist, pot ser ja no estic tant malament perquè un es conscient del que hi ha, però trist un xic...tot s'esvaeix i pot ser es el millor, però quedar-me sense veure't a diari o veure com creixes, com demanes per la nit...o en el dia a dia, serà dur, però que consti que jo no ho he volgut així. Només dir-te que siguis bona, humil i tractis bé a la gent, la resta vindrà sol.




Bé doncs aquesta tardor també em fet cosetes, menys del que voldria, per les circumstàncies, però tot es millorarà i a més aneu creixent i es important. Demà intentaré juntar-vos...ni que sigui mitja horeta...i estar els tres plegats, permeteu-me, es important per a mi tenir els meus tresors junts, i una imatge junts els tres seria el millor regal, la resta...doncs al resta serà com el conte de la bentafocs, un cop ús deixi a cadascú...s'esvairà tot i seguiré aprenent a estar sol.


Estic en un estat liquidgasossolidament estrany, posant pau en mi mateix i intentant assimilar-ho tot.




extremadament preciosa deu meu...quina carona




Finisher de la Mahori race 2017 !!



Cursa a Santa Coloma de Gramenet i em pogut estar junts! serà difícil de moment, però tot arribarà. De vegades la vida et sorprèn, el que no podem fer es estar pensant en el que vindrà ni en el passat, visqueu els moments, no ús perdeu d'ells, admireu, no envegeu ni odieu, no porta en lloc, sigueu agraïts i tot anirà millor, i no parlo de coses materials. Tindreu tot allò que vulgueu tenir si de debò ho desitgeu, lluiteu i serà vostre. Ajudeu a les persones, doneu un cop de mà, i si s'aprofiten de vosaltres , allà ells, cuideu i respecteu així podreu anar sempre amb el cap ben alt.

Va petita que et queda poquet pels dos anyets...probablement no tornaré a escriuré aquest any, el que ha de venir no ha de ser molt gratificant, però de tot s'aprèn, psssst el dia 28 de desembre em tindràs aquí..tot i que no sigui el mateix dia, tindràs la teva festa petita.

Un peto ...novembre



 

8 comentaris:

  1. Sergi! una forta abraçada d'una (per fi) maratoniana finisher!

    ResponElimina
  2. Felicitats Lola !!!! quina il·lusió i sorpresa haver-te vist, desitjo que tot et vagi bé. En Marc deu estar molt gran oi? jo tinc una petitona de dos anyets la Ena, el meu bombonet.

    ResponElimina
  3. wow, una nena! m'alegro molt, el roc està preciós! nosaltres bé, començant de zero una altre cop la vida, però amb moltes ganes de viure-la!

    ResponElimina
  4. Es como un dejavu... con ganas de repetir... rescatando historias

    ResponElimina