dilluns, 18 de novembre del 2013

4 ANYS !!!!!...t'anyoro

Aquest blog es per a tu, ja ho saps...pero aquesta entrada va dedicada a tu, espero i desitjo sigui del teu gust.

Des de juliol no escribia rés, el 13 de setembre de 2013, el meu valent va fer 4 anyets !!




                                                           F E L I C I T A T S !!!!!!!!

 
 
 
 
 






M'hagués agradat que les coses haguessin anat millor, però no ha estat així. De totes maneres les horetes que he pogut passar amb tú, he intentat que estiguessis bé. No només he estat jo sol, hi ha hagut dues persones més que vetllen per tú, i cada cop més, la Sol i la Maritza. Has tingut un pastis que t'ha fet la Maritza per a tú, bonissim.

Has tingut un regal que hem pensat que t 'agradaria, la teva ballesta!!

Ja saps que la "caseta" també es casa teva, que tens una habitacio molt xula, que tens joguines per jugar, que tens camins per explorar, i sobretot persones que t'estimen. Sé que esta essent dificil per a tu, estas tants cops descol·locat...ara pot ser semblo el dolent de la pel·licula, però penso que et farà bé, tot alló que t'enssenyem, educació, modals, etc. Arribarà el dia que sabràs la historia, es clar, explicada sota el meu punt de vista o simplement la meva versió, Roc...jo només vull seguir formant part de la teva vida, tot el que pugui...però també necessito ser feliç, espero ho entenguis.

Aquest any ha estat i es dificil, encara estic amb la incertessa de quant temps podré passar amb tú, es trist que la vida a la fí es redueixi a fer mal o simplement a diners, seguiré estiman-te cada dia més, i si no has tingut festa d'aniversari, faré que et sentis protagonista cada cop que estem junts, no em calen dates per dir-te que t'estimo, o per fer-te una festa.

T'estimo...

PD: no soc l'únic que pateixo per tú...la Sol, la Maritza, la iaia Isa, la teva tieta i la Martina, de part de tots, Felicitats altre cop.

divendres, 19 de juliol del 2013

Per la teva avia...per la meva mare...per tu mama

Ja feia mesos que no escribia en aquest diari, sempre dic que será per a tu, un regal d un dia a dia, que espero arribat el momento ho valoris. Hi ha de tot, tot tipus d experiencies...

...i ara li toca a la teva avia, a la meva mare:

...una carta per tu mama...

...podría comencar per la dedicacio que m has donat i em dones cada dia, inclus amb 40 anys, no has deixat mai d estar pendent de mi, uff, hi ha res mes bonic? faig esport gracies a tu, he estat i soc estalviador perque aixi m ho vas enssenyar, tinc el teu somriure i la teva alegría, tinc voluntat!! i aixo es nomes teu, pero el mes important, pensó que soc bona persona, com tu no, perque tu ets una excelent persona i aixi ho diu la gent, tota la gent. Has estat pendent de la familia, de mare a fills, passant per nebots i acabant per amics, quin merit deu meu.

Perdona quan m he posat nervios sense motiu, o perque et preocupas per mi, et demano disculpes perque en aquest tram de la teva vida, d aquesta puta vida que has passat de genolls, no sotmesa, sino treballant i molt honradament, hauries de gaudir i no esta patint i patint, per mi i per la teva filla. Ens compliquem la vida diuen, mama...nomes he volgut viure, esta en pau, no ho se com ni quan ni a on m enviara aquest viatge, pero vaig prendre aquesta decisio perque ella es una persona important, no et demanare que m entenguis perque ja ho has fet, durant quasi be un any he hagut de subsistir com he pogut, sense explicar-te ni donar-te detalls, alguns me ls endure jo per a mi, pero has estat allí, com sempre, m has deixat estar a casa amb el nen quatre nits al mes, si nomes quatre, les nits que l he pogut tenir, ara canvian les coses i espero canviin i segueixin aixi, gaudint de quinze nits al mes, no pe raixo m oblido de tu, mai !!

Se m trenca el cor quan t he hagut de demanar diners, gracies...rapidament te ls torno, si puc, pero que puc fer jo per tu? estar be i estar be res mes.

Sento moltissim si no he estat a l alcada en algún momento, tant de bo t hagues pogut donar descans o una vida mes ...sencilla, pero ja veus com ha anat la meva oi? de veritat, simplement intento ser felic.

Vull que en Roc conegui que sense la yaya Isa, el papa no hagues estat res, sempre estare al teu costat, perque t has fet estimar, i et fas estimar una i altre vegada, estas tu...

Gracies per ser la meva mare.

T estimo

 

dijous, 11 d’abril del 2013

NO FINISH

Primer NO FINISH en la meva etapa com a corredor de curses d'Ultrafons.



Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada, 90km i 4500 metres de desnivell positiu per les muntanyes de Prades. La cursa per a mi va acabar al km 45, a la meitat de la cursa amb 5h de temps empleat.

Donat que això es un petit diari per a tú, per que algún dia puguis veure i llegir coses del teu pare, seré molt ràpid. Des de juny de 2012 sense competir, i amb un rodatge màxim de 28 km entrenant, i només amb la il·lusió de demostrar que podia acabar, vaig embarcar-me en aquesta cursa. Era evident que no faria els temps d'altres curses, simplement acabar. De vegades no son les lesions, ni la meteorologia que et fan clavar el genoll, aquest cop per un factor extern...plego.

Espero algún dia poder-te explicar perque "plego" de tot, s'ha acabat l'ultrafons, no seré dramàtic, no ho vaig ser quan vaig deixar el futbol i tampoc ho seré arà. Toca intentar viure, i trobar pau...

T'estimo Roc, no ho oblidis mai.
 

dimecres, 9 de gener del 2013

2009-2012...INTENTANT DISFRUTAR...

Avui estava entrenant pel Moianés, i mentre rodava molt suau pensava en les curses que he fet en tres anys, sempre catalogant-les a partir de la marato, es a dir curses de més de 42 km i amb cert desnivell.

El primer cop que vaig correr una ultra va ser el 2008, la "Matagalls-Montserrat", sense haver corregut mai ni tan sols una marato. Vaig acabar-la i molt dignament, crec que a partir de llavors el concepte de mirar una
classificació va canviar, i va sorgir quelcom nou...disfrutar i superar-se a sí mateix. Penso que la meva mare en cara se'n fa creus quan li ho explico, a ella li van dir els metges que jo no podria mai fer esport. Que vull dir amb tot això? doncs que tot esta al cap, la força de voluntat, el voler, això mou muntanyes i t'asseguro que les mou. Evidentment s'ha d'entrenar i molt per aconseguir bons resultats o simplement per dir ..." he acabat".

I això volia recordar...20 curses de més de 42km, en 3 anys i totes finalitzades, i no només això sino que molt dignament, des d'aqui un agraïment a totes aquelles persones que han passat algún moment per la meva vida i de les que he pogut aprendre.

Les meves curses:

2008 - Matagalls-Montserrat
2009 - Berga-Santpedor
2009 - Ultratrail d'Andorra
2009 - Carros de Foc
2010 - Rupit-Taradell
2010 - Transgrancanaria
2010 - Reus-Prades-Reus
2010 - Hiru Haundiak
2010 - Monteperdido Extrem
2011 - GR10 Extrem
2011 - Els Castells de Segarra
2011 - Els 5 Cims
2011 - Los 10000 del Soplao
2011 - Las 2 Caras del Aneto
2011 - Grand Raid Des Pyriness
2011 - Berga-Santpedor
2012 - GR10 Extrem
2012 - Ultra Trail de les Fonts
2012 - Volta a la Cerdanya
2012 - Marato+Mitja de l'Ardenya

Quizas quién lea este post piense que es pura pedanteria, la verdad es que no lo es, me siento orgulloso de haver podido participar y encima acabar estas carreras, de haver conocido a tanta gente, de vivir experiencias, lesiones, sonrisas y lagrimas. Al final el mejor recuerdo es el que tenemos en nuestras cabezas y eso nos llevamos.

2013?...ni idea, ganas hay pero no puedo dejarlo todo a eso...a las ganas, intentare por lo menos colcoar 4 carreras mas, eso seria todo un lujo. O simplemente quizas sea el fin de una etapa, el tiempo lo dira, pero creo que ando quejandome demasiado, no es muy buena señal.