QUAN LA POR VA A LA MUNTANYA

Quatre entrades en un dia, vaja, feia molt temps d aixo, i segurament podria escriure mes, pero sincerament no es lo meu, que es lo meu?

Estiu del 2016, concretament juliol-agost, ja no hi ha neu a les muntanyes i persegueixo una utopia, arribar a fer 50 cims de mes de 3000 metres, abans de fer els 51 anys d edat, en tinc 43 i porto 15 pics.

Aquest estiu han caigut: El Gran Bachimala, Aguja de pondiellos, Garmo negro i Algas Norte.

un xic tocat pero, a 3177 metres Gran Bachimala

Cresta del Gran Bachimala...pendent de fer-la tota?

Realment veig que tinc problemes a l hora de seguir el gps, aixo fa que les meves ascensions mai siguin normals, son un desgast continu, pero com sempre he dit, son les ganes i la voluntat, pero de vegades he caigut amb la negligencia.

Por...perill, negligencia! Valle de Tena agost 2016, despres d assolir el Gran Bachimala em disposo a fer 4 pics mes, argualas, algas norte, algas sur i garmo negro. Ves per on, apareixo a tocar dels pics del infern, ruta equivocada, la meva rebequeria em fa rectificar pel dret sense ser conscient del que m esperava, un pas per anar encordat entre una esquerda que feia por.

aguja de pondellios 

sota d aquests blocs de gel vaig perdre els bastons

Vaig baixar per on no tocava, vaig perdr eels bastons, i vaig haver de desfer-me de la motxil.la, que va rodar mes de 40 metres de caiguda fins reventar. Per primer cop veia que l havia "cagat", que no acabaria be, vaig intentar no estar nervios, les mans , espatlles, i bracos em feien mal, de fer les subjeccions. Era un vertical esfreidor, sento molt els nervis que t he pogut crear de debo. graciesa deu despres de cridar i cridar, una persona , un jove, em va guiar des de la seva posicio, fins que vaig poder baixar d aquell balco, gracies. Sense la bossa, sense pals, sense menjar ni beure, vaig voler pujar i pujar fins assolir 3 dels 4 pics de mes de 3000 metres.

Mai feu aixo, perque es pura negligenica, a partir d ara un pic per sortida, pero sobretot estudiar be la ruta, portar menjar i comprar uns nous bastons. Per cert la baixada va ser correns, com de costum, les cames encara responen, be valentes !

pics de l infern...quedan pendents !

Garmo negro...fet

cami fins arribar al Algas nord

el tercer...l Algas nord

val la pena, suspir de llibertat

 Hi tornare...amb mes seny perque les dues ultimes sortides, les d aquest any he patit sobretot per tu Ena, m ha envait un sentiment molt estrany, de perdua...ha estat un fre tot plegat. Cap i mes cap, pero m agrada el sentiment i la lluita contra tot quan estic a punt d assolir un cim, es precios.

Gracies per haver-me deixat fer aquest pics...tot i que sigui el diari per ells dos...