Escric aquesta entrada el 04 de maig de 2021,
Fa més de tres anys i mig que visc amb la meva mare, durant aquest temps no se que es lleure a un sofa, o caminar despullat per casa, primer perque no estic sol i evidentment perquè no es casa meva. La intenció no era anar a viure sol, era compartir, però no era la persona adequada, per tant, volia i desitjava la meva intimitat o el meu espai, compartit amb els meus fills.
Març i abril ha servit per adonar-me de moltes coses, he oblidat al Sergi, i haig d'estimar-lo més. Vaig buscar pisos, on pogués gestionar els viatges per veure, recollir els meus filla, ja sabem que aqui ningú facilita rés, oi? menys de 700€ es molt difícil trobar rés, però ves per on...650€ tot inclòs, a Montornés del Vallés, un piset de tres habitacions on no si havia de fer rés, posar-hi els mobles i les ganes.
Montornés...no m'agrada, però es el que hi ha, no puc aspirar a rés més sol, i això pinta per llarg. Val a dir, que tinc la meva fidel amiga des de fa ja molts anys, la Serralada Litoral, i m'encanta, sempre em sorpren, així que l'idil·li continua.
Una mica més descansat si, amb espai, amb pocs diners...però ho gestiono jo mateix, vaig venir a aquest món sense res, he tingut duplex, cases grans, jardins, piscina...doncs ara soc aqui i faré d'aquest lloc la meva fortalesa. Que com es diu? ella li va posar nom...la meva princesa, aquesta no em falla...el pis es diu "Cargolet"...
BENVINGUTS AL CARGOLET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada