CURSA SOLIDARIA !!
El passat dia 1 de novembre es va dur a terme una cursa a Caldes de Montbui, el motiu? (perque aquesta sí tenia motiu), "correr pels que no poden correr". En especial per una persona que vaig poder coneixer, en Pol, ja coneixia els seus pares, la Mireia i el Toni (el meu mister i bon company), però varem tenir el plaer de coneixer el veritable protagonista principal...el Pol, ah i també l'Alma, la seva riallera germaneta.
Es la primera vegada que he fet una cursa d'aquestes caracteristiques, correr per d'altres i no per un mateix, rés de superar-se, rés de classificació, ni de temps, ni poder treure pit de ser finisher. Es el primer cop que no miro temps , que no m'interessa. Sense entrenar, sense una bona alimentació i amb molesties, però tot i així dissabte dia 1, varem correr 50km pel POL. Dic varem perquè en aquesta ocasió, van correr al meu costat i no em van deixar sol, en Roc que va fer 3,5km !! la Maritza fent 7,5km, en Marc (el meu unic i gran seguidor del blog) 5km, i en especial a la Sol, que amb 16 anys, sense entrenar només per ajudar va fer 12,5km!! i sobretot va ser-hi en els meus ultims 5km. GRACIES A TOTS.
Realment la experiencia va ser enriquidora, tot i ser una cursa solidaria la gent i posava ganes, i personalment a partir del km 20 vaig decaure, em vaig aturar per correr una votla amb en Toni i en Pol, vaig poder viure com ell, en Pol, somreia quan el seu pare corria i empenyava el cotxet i el vent li aixecava els cabells, emocionant!.
No se el temps, i menys la classificació, però el repte era per a una persona, no per un mateix, així doncs vaig donar tot el que em quedava per tú POL, i alli vam ser-hi tots.
Un peto molt gran Pol, tot un exemple de la lluita diaria, de voler ser aqui amb tots!! Pel Toni i la Mireia, treurem el barret i dir-los que anims, i que tenen uns nens magnifics, m'emmirallo i em dic: " i jo em queixo?"
Felicitats a totes i tots els participants a la cursa solidaria, tornaré el proper any!
PD: Volia tornara fer una menció especial a les persones que em van animar, gracies a la Sol i en Roc (l'any vinent faras més km !!), gracies Maritza per estar al meu costat tant debò sigui en més ocasions.
El passat dia 1 de novembre es va dur a terme una cursa a Caldes de Montbui, el motiu? (perque aquesta sí tenia motiu), "correr pels que no poden correr". En especial per una persona que vaig poder coneixer, en Pol, ja coneixia els seus pares, la Mireia i el Toni (el meu mister i bon company), però varem tenir el plaer de coneixer el veritable protagonista principal...el Pol, ah i també l'Alma, la seva riallera germaneta.
Es la primera vegada que he fet una cursa d'aquestes caracteristiques, correr per d'altres i no per un mateix, rés de superar-se, rés de classificació, ni de temps, ni poder treure pit de ser finisher. Es el primer cop que no miro temps , que no m'interessa. Sense entrenar, sense una bona alimentació i amb molesties, però tot i així dissabte dia 1, varem correr 50km pel POL. Dic varem perquè en aquesta ocasió, van correr al meu costat i no em van deixar sol, en Roc que va fer 3,5km !! la Maritza fent 7,5km, en Marc (el meu unic i gran seguidor del blog) 5km, i en especial a la Sol, que amb 16 anys, sense entrenar només per ajudar va fer 12,5km!! i sobretot va ser-hi en els meus ultims 5km. GRACIES A TOTS.
 | |
| Alli vam ser-hi tots...en familia |
 | |
| tú i jo... |
 | |
| Entrada FINAL, gracies Sol! |
 | |
| Tots som campions! |
 | |
| T'agrada aquesta samarreta? ja té historia! |
Realment la experiencia va ser enriquidora, tot i ser una cursa solidaria la gent i posava ganes, i personalment a partir del km 20 vaig decaure, em vaig aturar per correr una votla amb en Toni i en Pol, vaig poder viure com ell, en Pol, somreia quan el seu pare corria i empenyava el cotxet i el vent li aixecava els cabells, emocionant!.
No se el temps, i menys la classificació, però el repte era per a una persona, no per un mateix, així doncs vaig donar tot el que em quedava per tú POL, i alli vam ser-hi tots.
Un peto molt gran Pol, tot un exemple de la lluita diaria, de voler ser aqui amb tots!! Pel Toni i la Mireia, treurem el barret i dir-los que anims, i que tenen uns nens magnifics, m'emmirallo i em dic: " i jo em queixo?"
Felicitats a totes i tots els participants a la cursa solidaria, tornaré el proper any!
PD: Volia tornara fer una menció especial a les persones que em van animar, gracies a la Sol i en Roc (l'any vinent faras més km !!), gracies Maritza per estar al meu costat tant debò sigui en més ocasions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada