Estem junts, amb tu.

Una entrada no desitjada

El títol va clavat, estem a abril, i després de celebrar el mes de febrer, els teus 70 anys , mama, ens arriba un pal. Comencen les febres altes, trastorns a la parla i pèrdua parcial de la visió.

Això em vaig trobar un dijous i divendres al matí d’urgències a l’Hospital de Sant Pau. Hores d’espera i proves de tot tipus, tu la Ciara i jo. Esperant i fent costat, no podia ser menys oi?

Finalment i sense saber d’on ve tot això, quedes ingressada a planta, bloc B. Van ser dies durs, veure a la meva mare, la més forta de tots, allí feta un pollet, la processo va  per dins, i s’intenta no denotar nervis ni neguits, sí, ho som, som molt nerviosos tots, ara m’he donat compte que venim  d’una persona molt nerviosa, tu mama, després ha estat cosa nostre que amb el pas dels anys i de les experiències haguem augmentat considerablement aquest estat. Dit això tocava intentar aplacar-los al màxim.

Van ser 13 dies d’ingrés, de proves, de plors controlats, alguns i d’altres naturals. Compartint tots els dies amb tu, amb els meus fills, amb feina, un dia a dia, difícil. Sobretot un seguit de visites, moltes amigues teves i la família...faré un incís, una lliçó en tota regla, la família va venir...TOTA,  i això particularment a mi, m’ha fet pensar i molt.

Menció especial per a els meus caps, tot tipus de facilitats per poder atendre aquesta circumstància tant i tant important, graciés. Això et fa veure que no costa res comportar-te, ser bona persona i ser positiu.

Escric aquesta entrada a dia 16 d’abril de 2018, un mes després. Va existir un segon ingrés per tal de acabar de fer les proves pertinents. Finalment un tumor bastant gran al pàncreas, per sort, no es cancerigen ni existeix metàstasi , graciés a deu. Pendents queden tres proves mes i la intervenció que serà la segona quinzena de maig.

Actualment estàs més forta, has recuperat pes, però soc  conscient que això ha estat un cop per a tots, especialment per a tu mare. Cuidarem de tot , i agraeixo que puc estar vivint amb tu, sobretot ara, puc cuidar-te, tot i que no em deixis del tot de vegades.

Estarem amb tu, sempre !