Temporada 2018 Ultra distància
- A l'inici del 2017 (gener) em vaig plantejar un repte, anar al Montblanc al 2018. Havia de fer tres curses i aconseguir els punts, apuntar-me, creuar els dits, i ser un dels afortunats per anar-hi a través d'un sorteig, doncs bé...s'ha aconseguit tot, els punts i la sort ha estat de cares, es com si el destí hagués dit: "hi aniràs..."
Així doncs, sempre amb els consells i ajut de persones que m'aprecien, Sergi CINCA i Joaquin Cid, inicio aquest viatge. He fet una bona progressió de km's des de que vaig acabar la última ultra a l'octubre de 2017. Finals de febrer, encara no arribo als 300 km's, però no cal, encara queda març i abril. Les il·lusions son màximes, com sempre, ho tinc quasi bé tot lligat, només allotjament i com aniré a Granada, perquè aniré a Granada! i abans a Castelló...es en aquesta ciutat on si finalitzo em donarien la classificació per la Western States de 2019, imagineu?? en fi, anem a pams, ara toca centrar-se, i com ho faig? tornem amb els canvis, amb fred , pluja i un nou concepte ...entrenar de nits, no m'agrada però haig de fer-ho així o sinó no podria afrontar el que ve.
Em canvio al cotxe molts cops, em bellugo amunt i a vall, però amb ganes, porto roba d'esport per a tot arreu, i aquesta serà la meva temporada:
Si...allí estaré al bressol del running, pot ser serà un suïcidi esportiu, de Castelló a Granada aniran 64 dies, de Granada a Chamonix 42 dies i de Chamonix a Guara de Somontano 30 dies. T'imagines que ho aconsegueixo? allarguem la llegenda SERGINI, "VENGA VA"...aquest es el meu crit, afluixaré quan hagi d'afluixar, patiré quan hagi de patir, però no deixaré de somiar i de seguir ballant amb la meva passió, l'esport!.
No puc fer gaires curses pel mig, perquè econòmicament....si, seguim com sempre o pitjor jajajaja, però de mica en mica he pogut pagar m'ho, i les curses extres, això, son extres, per tant anirem sense haver competit, cap problema
Sé que molta gent no entén això, amb el meu físic arriscar-me a tot plegat, ni tu, la meva mare, però si no hagués estan la perseverança d'ella, mai hagués aconseguit ni córrer 100 metres.
No deixeu que ningú ús digui..."no pots fer-ho, es impossible"...només plantejar t'ho i ser-hi es ser molt valent.... VENGA VA.
- A l'inici del 2017 (gener) em vaig plantejar un repte, anar al Montblanc al 2018. Havia de fer tres curses i aconseguir els punts, apuntar-me, creuar els dits, i ser un dels afortunats per anar-hi a través d'un sorteig, doncs bé...s'ha aconseguit tot, els punts i la sort ha estat de cares, es com si el destí hagués dit: "hi aniràs..."
Així doncs, sempre amb els consells i ajut de persones que m'aprecien, Sergi CINCA i Joaquin Cid, inicio aquest viatge. He fet una bona progressió de km's des de que vaig acabar la última ultra a l'octubre de 2017. Finals de febrer, encara no arribo als 300 km's, però no cal, encara queda març i abril. Les il·lusions son màximes, com sempre, ho tinc quasi bé tot lligat, només allotjament i com aniré a Granada, perquè aniré a Granada! i abans a Castelló...es en aquesta ciutat on si finalitzo em donarien la classificació per la Western States de 2019, imagineu?? en fi, anem a pams, ara toca centrar-se, i com ho faig? tornem amb els canvis, amb fred , pluja i un nou concepte ...entrenar de nits, no m'agrada però haig de fer-ho així o sinó no podria afrontar el que ve.
Em canvio al cotxe molts cops, em bellugo amunt i a vall, però amb ganes, porto roba d'esport per a tot arreu, i aquesta serà la meva temporada:
 |
| 115km 5600+ |
 |
| 100km 5000+ |
 |
| 100km 4500+ |
i com no ....
 |
| 170km 10000+ |
Si...allí estaré al bressol del running, pot ser serà un suïcidi esportiu, de Castelló a Granada aniran 64 dies, de Granada a Chamonix 42 dies i de Chamonix a Guara de Somontano 30 dies. T'imagines que ho aconsegueixo? allarguem la llegenda SERGINI, "VENGA VA"...aquest es el meu crit, afluixaré quan hagi d'afluixar, patiré quan hagi de patir, però no deixaré de somiar i de seguir ballant amb la meva passió, l'esport!.
No puc fer gaires curses pel mig, perquè econòmicament....si, seguim com sempre o pitjor jajajaja, però de mica en mica he pogut pagar m'ho, i les curses extres, això, son extres, per tant anirem sense haver competit, cap problema
Sé que molta gent no entén això, amb el meu físic arriscar-me a tot plegat, ni tu, la meva mare, però si no hagués estan la perseverança d'ella, mai hagués aconseguit ni córrer 100 metres.
No deixeu que ningú ús digui..."no pots fer-ho, es impossible"...només plantejar t'ho i ser-hi es ser molt valent.... VENGA VA.
Ús estimo valent i princesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada