He entrenat, amb neu, amb pluja, amb sol, de nit i de dia...esta tot fet, i el destí m'espera alli a la Cerdanya, el meu camp de batalla.
Els meus soldats (cames i peus) estan forts, quasi milor que mai diria, els meus capitans (els braços) a punt per recolzar els soldats, el meu general (el cap) ha d'estar seré i em preocupa, perque em fa pensar massa, però la meva bandera (el meu cor) estarà més amunt que mai, onejarà com si la tramuntana li bufés amb força, i el meu camp de batalla...la Cerdanya pugui disfrutar d' una bona disputa, entre la muntanya i jo.
Tinc una petita contractura a la cama dreta que m esta fent la guitza, la resta esta bé, les ultimes dues setmanes no han estat com jo voldria, però que vols Sergi, tens familia, feina (gracies a deu), casa...i aquells problemes o complicacions que nosaltres mateixos ens busquem en el dia a dia.
Dijous recolliré al Salvador, bon amic de Valéncia i juntament amb la meva familia anirem a Puigcerdà. Sortirem junts i tant de bò també hi arribem plegats, serà dificil però veurem.
Roc tornés a estar alli amb mi, que pensaràs el dia que llegeixis aquestes bogeries del teu pare? portés des de el primer mes de vida venint a les curses, bé, et porta la teva mare i té merit molt i sempre li agrairé. Quan et vegi em faràs revifar i elevar-me, quan escolti el "papi papi", apretaré les dents i espero que algun dia puguis llegir això.
Es curiós pot ser sempre necessitaré que algú estigui orgullós de mi? desitjava saber si el meu pare ho estava , i ara em vull avançar per saber si el meu fill ho estarà de mi, pot ser això només es un sentiment d'una persoan mediocre que necessita autoconfirmar-se constantment, o sencillament es una (perdo) palla mental meva.
Tinc un espai per recordar a dues persones a part de familia i amics, Pepo...un tio gran, un amic, et vaig dir que aquest any seria per a tú, per la teva superació i aqui en va una altre, l'altre persona es per tú pare...
Pufis i Monica, moltes gracies per deixar-me l apartament a Llivia, recuperar amics després de no veure-us durant sis anys i que tingueu aquests i d'altres gestos amb mi, m'omple. Gracies amics!!
I gracies a tots aquells amics que us enrecordeu de mi, perque m anima i molt, les vostres paraules...
L'equip en aquesta cursa, esta ben estudiat, roba, aliments etc...intentaré no dormir, i acabar la prova, la aventura fins ara més gran mai realitzada....
...sort Sergini...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada