Una més fills meus...
Una altre bogeria, un cop més em pot la passió i intento fer allò que m'omple, sento molt que passat demà no hi puguis ser Roc, encara hi ha coses que no pots entendre i no et toquen, m'hagués omplert de joia que hi fossis, ja no ets tant petit, i veuret com em crides i t'alegres de veurem seria la ostia...aguanta, ho farem tard o d'hora, ho tornarem a fer, si cal aguantaré fisicament fins que ho poguem gaudir junts. Ena...la meva petita, encara no saps que faig i menys perque ho faig, porto la cinta blanca, del teu arrullo que vas tenir al neixer, lligat a la motxil·la, quan bufa el vent m'acaricia, i penso que són els teus dits, per tant hi ets, a parts iguals que el teu germa, no oblideu mai això...sou germans!!!
Llegireu això, espero d'aqui uns deu anys un i pot ser més l'altre o pot ser plegats, reconec que arribareu a dir-me boig, però he patit i gaudit com un cabrò, m'he superat un cop i un altre, feu el mateix en la vida, feu allo que volgueu fer, anims a tots dos, no sigueu egoistes no val la pena.
Navegareu i ballareu, n'estic segur i espero poder veure-ho, estic convençut. Ús demano perdo per les vegades que no m'he cuidat i que d'alguna manera, m'he fet mal, de vegades ho veig tot complicat. A dos dies de fer 102km i 6760 metres posoitius, estic despert escrivint, el Sergi Cinca, em fotria bronca, però avui m'he inspirat, intento ja no ser tan excentric i penjar les meves fites, només aqui, i pensant en vosaltres dos, Roc, Ena...ha estat per passió, no per excentricitat, per amor a l'esport, per dir SI, que podia fer-ho quan la resta em deien que no, metges, familia, amics, desconeguts, si que es pot si es vol, i sempre he volgut, però el merit més gran el va tenir ella...la meva mare, la vostre avia, la persona que mai en aquesta vida m'ha fallat, una persona a la que he arribat a mentir, a fer patir, a no atendre com calia...però tot i això mai una mala cara, sempre el "tete" per davant de tot, doncs simplement ella encara hi es per tant, li penso agrair molt més el seu amor per a mi.
Papa. joder et dec una, aviat serà, et trobo a faltar i molt, parlar de la vida, de nosaltres, de la felicitat, de perque fem el que fem, aquesta etapa esta essent durissima, però ja no hi ets, i haig de sortir-ne jo mateix, fina molt aviat valent.
Sergi et veig a l'arribada, només et prometo una cosa, entrar amb el cap ben alt...passi el que passi.
Supertramp
Una altre bogeria, un cop més em pot la passió i intento fer allò que m'omple, sento molt que passat demà no hi puguis ser Roc, encara hi ha coses que no pots entendre i no et toquen, m'hagués omplert de joia que hi fossis, ja no ets tant petit, i veuret com em crides i t'alegres de veurem seria la ostia...aguanta, ho farem tard o d'hora, ho tornarem a fer, si cal aguantaré fisicament fins que ho poguem gaudir junts. Ena...la meva petita, encara no saps que faig i menys perque ho faig, porto la cinta blanca, del teu arrullo que vas tenir al neixer, lligat a la motxil·la, quan bufa el vent m'acaricia, i penso que són els teus dits, per tant hi ets, a parts iguals que el teu germa, no oblideu mai això...sou germans!!!
Llegireu això, espero d'aqui uns deu anys un i pot ser més l'altre o pot ser plegats, reconec que arribareu a dir-me boig, però he patit i gaudit com un cabrò, m'he superat un cop i un altre, feu el mateix en la vida, feu allo que volgueu fer, anims a tots dos, no sigueu egoistes no val la pena.
Navegareu i ballareu, n'estic segur i espero poder veure-ho, estic convençut. Ús demano perdo per les vegades que no m'he cuidat i que d'alguna manera, m'he fet mal, de vegades ho veig tot complicat. A dos dies de fer 102km i 6760 metres posoitius, estic despert escrivint, el Sergi Cinca, em fotria bronca, però avui m'he inspirat, intento ja no ser tan excentric i penjar les meves fites, només aqui, i pensant en vosaltres dos, Roc, Ena...ha estat per passió, no per excentricitat, per amor a l'esport, per dir SI, que podia fer-ho quan la resta em deien que no, metges, familia, amics, desconeguts, si que es pot si es vol, i sempre he volgut, però el merit més gran el va tenir ella...la meva mare, la vostre avia, la persona que mai en aquesta vida m'ha fallat, una persona a la que he arribat a mentir, a fer patir, a no atendre com calia...però tot i això mai una mala cara, sempre el "tete" per davant de tot, doncs simplement ella encara hi es per tant, li penso agrair molt més el seu amor per a mi.
Papa. joder et dec una, aviat serà, et trobo a faltar i molt, parlar de la vida, de nosaltres, de la felicitat, de perque fem el que fem, aquesta etapa esta essent durissima, però ja no hi ets, i haig de sortir-ne jo mateix, fina molt aviat valent.
Sergi et veig a l'arribada, només et prometo una cosa, entrar amb el cap ben alt...passi el que passi.
Supertramp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada