...he pensat tantes coses per escriuret, i ara de cop, estic totalment bloquejat, aniré poc a poc desgranant els meus sentiments, les meves alegries, els meus pensaments...tot dedicat a tú.
Danke
M'ha quedat una conversa pendent amb tú, tot i que penso que he quedat en pau amb tú, no valorem les coses fins que les perdem del tot, ho sento tant papa. Volia trobar el moment per agrair-te el que soc avui en dia, he intentat fer cas de tot el que em vas enssenyar, evidentment he afegit collita propia, però la esencia alli estava...alli estaves. Passen els anys i en ocasions m'he arribat a preguntar si et sents orgullos de mi, avui la Carme m'ha dit que SI que tú li ho havies dit en més d'una ocasió, tant de bò sigui aixi.
M'as ensenyat tantes coses, com sempre em deies, saber estar a dalt i a baix, a tenir amics a tot arreu. Uns valors que he adquirit que son els que vull transmetre al meu fill, al teu net Roc. Saps? la unica cosa que vull per ell, es la que sempre m'has anat repetint, que sigui FELIÇ. i perquè no millor que nosaltres dos.
Trobaré a faltar el "hola valent"...molt de debò, el trucar-te i explciar-te com estan les coses, i que tú m'escoltessis atentament. Per a mi no has marxat, has fet un pas, un descans, que necessitaves, i com li dic en Roc, l'avi esta al cel es aquell estel que més enlluerna.
Sempre he dit que el meu pare ha estat una persona peculiar, gran, un artista...un tio de l'ostia. Quedarà amb mi la teva creativitat, la sorpresa, la conexiò que tenies amb la gent i all'o que tinc teu; disciplina, serietat, la noblessa, ser honest, ser profesional en les coses que faci...i segureament em deixo més.
Recordo que quan vas marxar de casa, la meva rabia i ira era tan gran...però tant, van caldrà més de dos anys per tornar-te a trobar, quin parentesis, collons....temps perdut, però mai oblidaré quan anava amb el meu cotxet a retrobar-me amb tú, amb la teva nova vida, a l'Estartit, i et vaig veure tan feliç, que simplement havia d'assumir-ho. Sapigués que per a mi ara l'Estartit al igual que Colomers, serà un pas obligat alli va descansar el meu pare.
Ho sento però t'escric amb llagrimes als ulls, avui dissabte 31 de març estic molt trist, molt. Seré jo qui ensenyaré a pescar al Roc, volia que fossis tú però...no ha pogut ser. Li enssenyaré a pescar, el teu arc de fusta, les teves illes medes, el castell del montgri...i algun dia el portaré al continent que també et va robar el cor...sudamerica.
Saps? sempre he pensat que havies tingut mala sort a la vida, i així li vaig dir a la Carme. Ha estat ella qui m'ha obert els ulls , NO m'ha dit, el teu pare va ensorrar-se en alguna ocasió, però també va viure a la cresta de la ona, va poder viure a sudamerica el seu continent, va viatjar moltissim, i va poder viure alli on li havien robat el cor...a l'empordà, i alli hi descanses.
Vull dedicar unes lineas a la teva dona , Carme, pot ser mai va ser una amiga, però ara ...amb més força que mai, la respecto moltissim, ella t'ha ajudat, t'ha curat, ha rigut i plorat amb tú...Gracies Carme, tal i com et vaig dir el dia que et vaig coneixer.
Papa sapigues que hi ha moltissima gent que ha quedat dolgut amb la teva mort, he arribat a comparar el moment amb la pel-licula BIG FISH, impressionant.
També volia que sapiguessis, que la que va ser la teva dona, la mama, a la seva manera també ha patit, es inevitable, fruit del vostré amor vam sortir nosaltres la Ciara i jo, volia fer t'ho saber.
Et vull demanar una cosa, no deixis a la Ciara pot ser es la més feble, i la estimo molt papa, molt , més que mai, ja fa temps que he guanyat una germana, i ara penso que inclús una amiga, que fort oi? ajuda-la allà on estiguis, envia-li tota la teva energia, no vull que li passi rés, per mi no pateixis jo aniré fent i atambé ajudaré a la Ciara moltissim. No se, avui estem tots malament i el parlar amb ella m'ajuda.
Vull fer les coses que m'agraden, vull correr, vull pujar muntanyes, vull riure, plorar, provar coses noves que m'agradin...senzillament ser feliç, com sempre em deies.
Avui he sortit a correr després de molts dies, ufff, marejat i tot de les emocions i m'ha vingut al cap el dia que em vas portar a la cursa del Corte Ingles, quan jo tenia 14 anys, ho recordes? 25 anys després segueixo corrent, que curiós. Però també recordo tots aquells dies que em vas acompanyar al futbol, gracies també per allò !
El que més ploro es el poc temps que has gaudit dels teus nets, de la Martina i del Roc. Ara es feina meva fer que el teu net Roc, no t'oblidi i t'asseguro que ho faré no ho dubtis. Ahh en Roc mira el cel i diu ..."adeu o hola avi "....
...avui mentre corria, m'he aturat a observar montserrat de lluny i amb els ulls tancats una brisa m'envoltava tot el cos, i se que eras tú, era una abraçada teva, per favor no deixis d'abraçar-me.......t'estimo
Roc espero que el dia que tinguis coneixement puguis llegir això i encara recordis el teu avi, i sigués feliç com em deia l'avi Ferran a mi....
...a Colomers...amb la Ciara.....
DankeM'ha quedat una conversa pendent amb tú, tot i que penso que he quedat en pau amb tú, no valorem les coses fins que les perdem del tot, ho sento tant papa. Volia trobar el moment per agrair-te el que soc avui en dia, he intentat fer cas de tot el que em vas enssenyar, evidentment he afegit collita propia, però la esencia alli estava...alli estaves. Passen els anys i en ocasions m'he arribat a preguntar si et sents orgullos de mi, avui la Carme m'ha dit que SI que tú li ho havies dit en més d'una ocasió, tant de bò sigui aixi.
M'as ensenyat tantes coses, com sempre em deies, saber estar a dalt i a baix, a tenir amics a tot arreu. Uns valors que he adquirit que son els que vull transmetre al meu fill, al teu net Roc. Saps? la unica cosa que vull per ell, es la que sempre m'has anat repetint, que sigui FELIÇ. i perquè no millor que nosaltres dos.
Trobaré a faltar el "hola valent"...molt de debò, el trucar-te i explciar-te com estan les coses, i que tú m'escoltessis atentament. Per a mi no has marxat, has fet un pas, un descans, que necessitaves, i com li dic en Roc, l'avi esta al cel es aquell estel que més enlluerna.
Sempre he dit que el meu pare ha estat una persona peculiar, gran, un artista...un tio de l'ostia. Quedarà amb mi la teva creativitat, la sorpresa, la conexiò que tenies amb la gent i all'o que tinc teu; disciplina, serietat, la noblessa, ser honest, ser profesional en les coses que faci...i segureament em deixo més.
Recordo que quan vas marxar de casa, la meva rabia i ira era tan gran...però tant, van caldrà més de dos anys per tornar-te a trobar, quin parentesis, collons....temps perdut, però mai oblidaré quan anava amb el meu cotxet a retrobar-me amb tú, amb la teva nova vida, a l'Estartit, i et vaig veure tan feliç, que simplement havia d'assumir-ho. Sapigués que per a mi ara l'Estartit al igual que Colomers, serà un pas obligat alli va descansar el meu pare.
Ho sento però t'escric amb llagrimes als ulls, avui dissabte 31 de març estic molt trist, molt. Seré jo qui ensenyaré a pescar al Roc, volia que fossis tú però...no ha pogut ser. Li enssenyaré a pescar, el teu arc de fusta, les teves illes medes, el castell del montgri...i algun dia el portaré al continent que també et va robar el cor...sudamerica.
Saps? sempre he pensat que havies tingut mala sort a la vida, i així li vaig dir a la Carme. Ha estat ella qui m'ha obert els ulls , NO m'ha dit, el teu pare va ensorrar-se en alguna ocasió, però també va viure a la cresta de la ona, va poder viure a sudamerica el seu continent, va viatjar moltissim, i va poder viure alli on li havien robat el cor...a l'empordà, i alli hi descanses.
Vull dedicar unes lineas a la teva dona , Carme, pot ser mai va ser una amiga, però ara ...amb més força que mai, la respecto moltissim, ella t'ha ajudat, t'ha curat, ha rigut i plorat amb tú...Gracies Carme, tal i com et vaig dir el dia que et vaig coneixer.
Papa sapigues que hi ha moltissima gent que ha quedat dolgut amb la teva mort, he arribat a comparar el moment amb la pel-licula BIG FISH, impressionant.
També volia que sapiguessis, que la que va ser la teva dona, la mama, a la seva manera també ha patit, es inevitable, fruit del vostré amor vam sortir nosaltres la Ciara i jo, volia fer t'ho saber.
Et vull demanar una cosa, no deixis a la Ciara pot ser es la més feble, i la estimo molt papa, molt , més que mai, ja fa temps que he guanyat una germana, i ara penso que inclús una amiga, que fort oi? ajuda-la allà on estiguis, envia-li tota la teva energia, no vull que li passi rés, per mi no pateixis jo aniré fent i atambé ajudaré a la Ciara moltissim. No se, avui estem tots malament i el parlar amb ella m'ajuda.
Vull fer les coses que m'agraden, vull correr, vull pujar muntanyes, vull riure, plorar, provar coses noves que m'agradin...senzillament ser feliç, com sempre em deies.
Avui he sortit a correr després de molts dies, ufff, marejat i tot de les emocions i m'ha vingut al cap el dia que em vas portar a la cursa del Corte Ingles, quan jo tenia 14 anys, ho recordes? 25 anys després segueixo corrent, que curiós. Però també recordo tots aquells dies que em vas acompanyar al futbol, gracies també per allò !
El que més ploro es el poc temps que has gaudit dels teus nets, de la Martina i del Roc. Ara es feina meva fer que el teu net Roc, no t'oblidi i t'asseguro que ho faré no ho dubtis. Ahh en Roc mira el cel i diu ..."adeu o hola avi "....
...avui mentre corria, m'he aturat a observar montserrat de lluny i amb els ulls tancats una brisa m'envoltava tot el cos, i se que eras tú, era una abraçada teva, per favor no deixis d'abraçar-me.......t'estimo
Roc espero que el dia que tinguis coneixement puguis llegir això i encara recordis el teu avi, i sigués feliç com em deia l'avi Ferran a mi....
...a Colomers...amb la Ciara.....
...només fa 6 anys, aqui estaves fort i sense dolor...t'estimo...
Hola Sergini,
ResponEliminaÉs un grande placer visitar pela primera vez un blog de montserrat. Te envio mi cordial saludo desde Brasil