dimecres, 14 de març del 2012

II ULTRA TRAIL DE LES FONTS ...de cavall a ase només hi ha un pas...FINISHER !!

Una prova diferent, 120km amb 6000positius però per etapes, es a dir, tres dies de competicions, a priori sembla moooooolt asequible, oi?...aquesta es la crónica:

El nostrre camp base seria l'hotel PEPO, a Benifallet a molt pocs quilometres de Xerta, lloc de la cursa. Cal dir que el paratge es preciós, imponents els ports de Tortosa, que et trasllada al pirineu, tarteres, blocs de pedres, cims, fresqueta...pot ser vaig trobar a faltar algun salt d'aigua.

En aquesta ultra hi ha noms coneguts, en Gerard, l' Angel, el Salvador...i el nostre nou company el Salvador COSO, el qual varem fer unes quantes horetes a Valéncia al GR10.

- Divendres 23km i 350 positius

Cursa rapidissima, on ja s'em va dir, que sortis a fer dues horetes o més i reservar cara el dissabte, resultat? ni cas, surto fort, cavall i acabo amb 1h 49minuts, semblava tot de rosa*.


El meu princep i jo...som LLOPS!

Arribada noi HOKO com sempre.

Acabada la primera etapa, tocava menjar alguna cosa, pa amb tomaquet i saltsitxa, no hi havia rés més, hotel i dormir perqué a les 4:30 hores tocava aixecar-se. El pobre Roc i la Sandra alli estaven esperant-me com campions.

Les cames feien una mica de figa, i un cop a l'hotel poc vaig dormir o millor dit...rés!! 

- Dissabte 70km i 4000positius


  Aqui no fa gaire por...però alli ufff.



       Companys de cursa !!!



Dissabte surto amb en Salvador, i anem fent de tota manera com sempre en llarga dsitància comencen els handicaps, primer una retallada de moltissima gent abans d'arribar a Prat del Comte, jo vaig seguir les marques però quan temps van guanyar els qui no ho van fer? minim 15 minuts, però seguim, alli retorno amb el Salvador i anem fent, novament handicaps, aquest cop s'ha "volat" una cinta clau perquè marcava un trencant i això fa que ens passem quasi dos quilometres. El director de cursa ens demana disculpes i ens recull fins deixar-nos al lloc de la perdua.


Arribant a Prat del Comte avituallament



 El meu princep vol agafar-me els bastons !!!



El Coso esta inquiet , jajaja.


Apartir d'aqui vaig anar tirant com vaig poder i lentament el Salvador va qeudar una mica enrrere, es adir, sol altre cop, però cada cop es feia més dur, segurament començava a pagar la cursa ràpida del divendres. En algun moment vaig sentir formigueig al cos, i això son petits avisos. Intentava menjar i hidratar-me bé cosa que vaig fer bé. El Gerard i l'Angel anaven molt forts i més distanciats que jo, cal destacar la brillant cursa del Gerard.




Perdut per algun cim de Xerta.



Vaig venint !!


Un altre dels avituallaments...tocat.


Foto gentilessa de...


LA MILLOR ARRIBADA MAI SOMIADA...EL MEU ROC !!

Pare i fill comentant la jugada??

Final d'una etapa durissima amb un temps de 11h i 30minuts, el millor de tot ? haver arribat, ara tocava menjar bé, recuperar cames i descansar.

A l'arribada un bon plat de macarrons, dels quals en Roc em va pispar molt i molts, dutxa i a la banyera de l'hotel, massatge i sopar més pasta, però les cames feien molt però molt mal...descansar i descansar aquesta era la premisa....i dormir per favor.

- Diumenge 27km i 1650positius

Després de parlar amb el mister, l'objectiu era clar...sortir suau lent i anar fent, i aixi va ser.



Nous companys de batalles. HOKO!!




       sortida !!!

Veig com marxen de lluny el Gerard i l'Angel...i això que anaven a reservar, en fí, mai me'ls crec. El Salvador diu que sortirà amb mi i es va deixant anar endavant, jo segueixo lent amb un dolor a les cames bestial, i em planeja realment el NF(no finisher), perquè seguir ? amb  el que queda i no m aguanto...em cau el bido del cinturó fantàstic, més lent.

Agafo un ritme, es molt dificíl perquè els quadriceps estan molt carregats, per tant tot allò que sigui baixar o planejar em farà mal, només em dona descans  les pujades!!

Em col·loco darrera un petit grup i a esperar que caiguin els kms, sopresa...veig al Salvador, anem a veure si ens enganxem.


          El petit grup !


Tornem a estar els dos.

A partir dels km 10, per la meva sorpresa em començo a trobar millor i millor, l'objectiu del finisher es més a prop, i ja només penso en acabar. Comencem a baixar i arribo a l'avituallament de la font nova, l'últim!! i sorpresa la Sandra i el meu princep estan lli, fantàstic...alli em dona una pujad ade tot i accelero de menys a més.


Seguint el petit grup.


Últim avituallament !!

Queda una pujadeta i baixar i baixar...surto ràpid i distancio al Salvador...ja només em queden 5 km i el dolor marxa perquè apareix la il·lusió, la il·lusió de finalitzar.


Ultimes baixades.

Arribada amb un temps de 4h 14minuts, encara no m'ho crec de la manera que m havia trobat, finalment acabi al prova. Curiosament em disputo les tres etapes amb un navarres, German, el qual passo en els trams finals, una foto de record....i FINISHER!!!! novament agafo en Roc...Gracies Sandra i Roc.






Es dels primers cops que em passa pel cap que no acabaré, que he anat al limit, però novament em sorprenc a mi mateix. Aquest cop la lectura es clara, duis uns molt bons entrenaments, segueixo sortint massa ràpid, massa Seabescuit i no pot ser.

Semblarà massa nyonyo, però el dissabte al vespre, al hotel, en un moment que estava sol, despullat i intentant recuperar les cames a la banyera, vaig trucar a la meva mare....el resum de la conversa va ser ..." gracies mama, si no hagués esat per tu mai hagués fet tot això"...a ella li van dir que mai correria, que no podria fer esport encar no existia l 'eslogan "impossible is nothing" ...i ella ja ho va posar en practica.

                                           Gracies mama !!!

PD...aquesta cursa ha anat dedicada al meu amic PEPO el qual ha superat un cancer, que estic molt orgullos de tú i t ho dic de tot cor, gracies a tu també per la lliço que ens has donat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada