9 mesos i...un fuet!

Altre escrit per a tú, la meva petitona, la meva princesa ... escric aquesta entrada però en breu faràs els 10 mesos, ja tens més de 9, i ets una meravella, moguda, embrutadissa, juganera i sobretot riallera.


En aquesta foto estaves llepant i també feies mossagadetes petites un bon tros de fuet, i es que quan tens ganes de descobrir tot és possible.

No em canso de mirar-te i em sembles preciosa, torno a repetir-te que ningú neix ensenyat i jo no he estat menys, nervis, neguits o tonteries que se'ns fiquen al cap pot ser no ens deixen estar a l'alçada, però ets la meva princesa agradi o no, t'he cuidat i ho seguiré fent, intentaré estar amb tú sempre que pugui, i si algun dia no es així no dubtis del meu amor. Amunt els 9 mesos  Enaaaaaa

GIRONA TRAIL SERIES. KO !

Girona Trail Series


Serveixi aquesta entrada per descriure una miqueta més el meu estat, una de les coses que més m'ha agradat, córrer. Vaig voler fer aquests Trails de 4 curses, en les quals puntuaven les tres millors, i en data d'aquesta entrada, n'he fet dues...el més sorprenent es que en la segona cursa vaig quedar el 5é de la general, primer de la meva categoria, en definitiva tant fa en quin lloc, però per a mi va ser bonic rebre un trofeig, sí senyor era per a mi.

Amb samarreta de DIEDRE com els vells temps !

Bé doncs encara quedo parat per la posició , actualment tercer de la general i a manca de dues proves, podria arribar a segon. porto mesos meditant que faig, la cursa es el proper novembre a finals, quasi als voltants del meu aniversari (44 anys), però geni i figura, no hi aniré. Perquè ?? considero que si ha d'estar amb ganes, motivat, il·lusionat, i això fa temps que ha desaparegut. Els entrenaments em limito a fer una hora, o una miqueta de desnivell o inclús series, però això no porta a rés.

 

Estava la meva princesa, tú , Ena...i la teva mare. Tot i així quedarà en el record, passen lesetmanes i els mesos i no em noto amb forces, em trobo cansadot, i carregat de cames, bé, haig de confessar que fa...mmmmmmm...exceptuant una descarrega de 5 minuts d'un osteòpata que em mirava una altre cosa, fa uns 4 anys que no em faig massatges jajajaaja. No es excusa, no, simplement la cosa no pita, el cuc de córrer no ha aparegut, segurament es una pena. En algun moment vaig pensar en programar-me com abans algunes curses, però no ens enganyem, o mi llor dit a qui vull enganyar? a mi? doncs no...torno a retirar-me d'aquesta empresa, no por "todo lo alto", perquè mai he estat rés, però em divertia i eren aventures, ara no es cap d'aquestes coses.

El dia que feu esport de competició, Roc , Ena, agafeu-vos les coses amb ganes , seriosament, gaudiu si això desapareix, no passa rés una etapa s'haurà fos, però mentrestant passeu-vos ho bé.Valoreu si val la pena o no...gran reflexió.

No passa rés supertramp, no ploris ko trail series. Fins aviat.