OBJECTIU 2020...Últim any?

Dimecres 29 de gener de 2020,


Un nou any, i amb música de fons "Tajabone", recordes? abans , fa ja alguns anys em vaig habituar a escriuré així, amb música de fons i dirigits a alguna persona. Arà han passat els anys, em vaig fent més gran, però avui, justament m'han passat dos moments pel cap, un que m'ha fet saltar alguna llàgrima al conduir direcció cap a la feina, l'altre ara...el meu blog, o millor descrit, el vostre diari. Arà , avui també van dirigides les meves  paraules a algú, en aquest cas...a vosaltres dos.

Comença l'any i em torno boig pensant reptes, volen fer coses, fites...perquè? sempre es la mateixa cantarella, demostrar-me un no se que ...un ho puc fer, una demostració que ja no toca, o pot ser si, per a mi mateix, pot ser algún dia puc tornar a llegir aquests escrits i somriure...si, ho vaig fer, pensaré, o ...que tarat vas arribar a ser...veure'm.

Tinc una lesió al metatars del peu dret, la gent ho soluciona amb plantilles i algun tractament especialitzat. Estic cansat !! el cos s'esgota, amb 47 anys, porto operacions, lesions, traumatologies, dolors i més dolors, el cos aguanta, els dolors que perduren al cap, també em castiguen, que dramàtic oi? torno a aguantar una disciplina que requereix molta dedicació. Ara intento tirar endavant amb un tractament d'ones de xoc, fa una mica de mal al principi, després ...es suportable. Es cet, que sense això no hagués pogut ni fer 5 km.

Segueixo patint perquè es quelcom que va amb mi, patir, i patir. Finals de febrer tocarà anar a Castelló, hauré de salvar 84km amb 5500 positius Ultra Sierra Espadan, una mítica, després a finals d'abril un ós dur Ager, Ultra Trail del Montsec 100km amb 7500 positius, aqui patiré de valent també, i de cara al juliol...aniré al meu estimat Benasc, Gran Trail Aneto Posets...conec la zona, però alli lliuraré una batalla en tota regla. Si surto viu, em vull apuntar a les 100 milles (160 km) de Tarragona, a principis de desembre, tornar a fer 100 milles...seria màgic. De fet, siguem sincers...si surto viu de les que jo he catalogat "quatre grans"...es a dir, FINISHER...serà la reostia. Sempre l'obejctiu es ser Finisher, però no amagaré que en la majoria d'ocasions m'he marcat una posició o temps...ara no, faig novament, piruetes per poder entrenar, estic entrenant a ritmes més baixos, penso, i no se si serà el més adequat, aqui ho aniré redactant tot.

Ens veiem en un mes...

Aquesta pot ser la més preciosa d'elles

La més dura...alta muntanya de debò

La cirereta...vens?

I ara, un dels punts febles del Sergini...faràs això sol? ja sé com acabo quan vaig sol, com em sentó, les sensacions, el dolor, la pena...m'envaeix, però haig d'intentar ser més fort mentalment, aquest cop el cos no estarà perfecte o tant fort com d'altres vegades, interessant veure com me'n  sortiré.

Ganes i més ganes...no deixar de somriure, i qui vingui serà ben rebut...no t'imagines...el bé que em faries.

NO ENS ATURA NINGÚ...oi, Ena?