dijous, 22 de setembre del 2011

EL DESCANS DEL GUERRER? O SIMPLEMENT...EL DESCANS

Aviat farà un mes de l'última ultra GRP 2011, sense grans problemes i sense lesions destacadas ni tan sols molesties, però s'ha de recuperar el cos. Tinc quasi 39 anys, i diverses operacions a les cames, algun de consideració, per això fem les coses amb seny. Hi ha gent que em convida a fer sortides, curses, entrenos ed qualitat....NO. Pago un entrenador i amic, en Sergi, i li faig cas...quasi sempre jejeje...començo ha tenir "mono" de correr, uffff màxim quan he començat a llegir les histories i vides de diversos corredors nord americans d'ultres, impressionant. Però aquests son joves i gent que van començar de joves, per molt d'ells aquesta es la seva feina, no es el meu cas ni el de molts altres corredors anonims que estan treballant en horaris i feines complicades, perque ...per cert, no es un esport o disciplina elitista? empresaris, petits empersaris, advocats, metges, bombers...i el quasi ultim esgrao de privilegiats, els policies.

De vegades em sento com;

- el cavall SEABISCUIT, quan després de temporades exitoses descansa als prats d'un poblet de l'est dels EEUU, aixi surt reflectit a la pel·licula, per cert es molt xula.

seabiscuit

- com el gimnasta Gervasio DEFER, salvant les moooooltes distàncies, que aquest paio es un crack! però d'estar molt fort, es deixava i relaxava i en dos mesos torava a lluitar per medalles, olé !!


defer

- o com el tipic boxejador, que després d'una competició, afluixa els entrenaments fins la propera baralla, a la qual haurà d'arribar fi, en plena forma i no passat de pes...


la motta

Aixi em sento de vegades, sense poder planificar, més de 3 màxim 4 curses per any, però si vull seguir fent aquestes bogeries, ha de ser aixi. Descansaré...bé, per la propera.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada