Sempre he dit que la fe, la volnutat i les ganes mouen muntanyes, aquest cop més que mai ha estat així. Penso que no hauria d'aver fet aquest trail, però finalment el desitg de tornar-hi ha estat massa gran.
Dissabte de bon matí, amb en Santi, gran company varem anar a Santa Cristina d'Aro, amb un pel de fred la sortida a les 7:00 hores, uns 120 corredors, i jo amb els meus inseparables bastons i amb cert neguit.
La questio era clara, sortir burro però més que mai, fer bondat i no apretar més del compte per poder aguantar els 65km i 6000 metres acumulats, pot ser massa per les meves cames "no entrenades".
Vaig marcar un ritme i no el vaig deixar anar, caminant a les pujades i trotant com podia, com sempre, vaig tornar a fer curt pel que fa a el menjar però tampoc va ser un gran impediment, rés de marejos, ni rampes, ni coses rares, suposo que quan vas a assegurar ja es això.
Em va ser impossible acabar els ultims 12 km apretant com acostumo a fer, el més important era acabar, sense en Roc fisicament, però sí al meu cap (i com no als bastons també), al final 7 hores 59 minuts el 34 de la general.
El resultat es el de menys, però sempre pregunta tothom com vas quedar aqui era una altre cosa, era novament provar-me si podria o no fer -ho, i ...sí! Com sempre el més important es superar-se a un mateix i simplement vaig intentar això, passar-ho bé? no...vaig patir es clar, i a la arribada vaig caure rodo, tot fos això només.
En tot moment m'has recolzat així que gracies pels anims...amb el pitrall amb el número 3 només puc dir una cosa...Layaore Eleggua !! Seguim ballant.
Tú decideixes Sergi.
Dissabte de bon matí, amb en Santi, gran company varem anar a Santa Cristina d'Aro, amb un pel de fred la sortida a les 7:00 hores, uns 120 corredors, i jo amb els meus inseparables bastons i amb cert neguit.
La questio era clara, sortir burro però més que mai, fer bondat i no apretar més del compte per poder aguantar els 65km i 6000 metres acumulats, pot ser massa per les meves cames "no entrenades".
Vaig marcar un ritme i no el vaig deixar anar, caminant a les pujades i trotant com podia, com sempre, vaig tornar a fer curt pel que fa a el menjar però tampoc va ser un gran impediment, rés de marejos, ni rampes, ni coses rares, suposo que quan vas a assegurar ja es això.
Em va ser impossible acabar els ultims 12 km apretant com acostumo a fer, el més important era acabar, sense en Roc fisicament, però sí al meu cap (i com no als bastons també), al final 7 hores 59 minuts el 34 de la general.
El resultat es el de menys, però sempre pregunta tothom com vas quedar aqui era una altre cosa, era novament provar-me si podria o no fer -ho, i ...sí! Com sempre el més important es superar-se a un mateix i simplement vaig intentar això, passar-ho bé? no...vaig patir es clar, i a la arribada vaig caure rodo, tot fos això només.
En tot moment m'has recolzat així que gracies pels anims...amb el pitrall amb el número 3 només puc dir una cosa...Layaore Eleggua !! Seguim ballant.
Tú decideixes Sergi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada