GRAN TRAIL DE COLLSEROLA 2018 última !!

46é aniversari !!!!

Volia acabar aquest molt bon any, tret de l'error de la UTMB, amb una cursa final, ja amb menys entrenament i amb menys exigències, estava clar o la GTC o la UTTGNA, ambdues amb distàncies molt similars, 77km , i poc desnivell positiu, es a dir , corredores.


Decantat per la Gran Trail de Collserola, al costat de casa, bé casa...la actual la meva Barcelona, sortida i arribada al Velodrom d'Horta, per tant, econòmicament molt viable.

Inicialment aquesta cursa havia de ser amb relleus, amb la ,meva amiga Marta Prats Llorens, però un fatídic accident a Vacarisses acabaria amb la vida del seu cunyat, motiu pel qual, evidentment , va ser impossible córrer plegats. Es va parlar amb la organització i em van deixar córrer sol, els 77km de distància i els 2890+. La cursa es cara 90€, si la fas sol, a mi em van cobrar només 42€, el preu de relleus, pel que va succeir. Des d'aquí novament el meu consol, Marta.


Sense vosaltres, altre cop...i amb la intendència del meu cunyat el Xavi Reyes, encara esta verd, jajaja però millorarem. El vaig recollir a Montgat, després cap a Horta i a esperar que arribes l'hora.


Molta gent en aquestes curses, "prop de ciutat", quasi 400 participants modalitat "solo", finalment 398, el meu pitrall havia canviat era el 498, i sincerament em conformava en estar entr eels 100 primers, bé i acabar-la es clar.





Matís important, sense bastons, amb menys entreno i amb tres quilets de més, tot i així som-hi. Es nota molt que es una cursa corredora, la gent va sortir molt i molt ràpid, jo reservant per no punxar, sortim ruc per arribar cavall. Les pujades no van ser fortes ni besties però vaig trobar a faltar uns bastons, ufff siii. Vaig seguir menjant fuets i pernil, i picant dels avituallaments, que per cert no estaven bé, molt justets. El recorregut tampoc el recordaré com a espectacular, perquè hi havia moments que passàvem per lloc on hi havia deixalles, camins sense desbrossar, i a partir del km 61, poques marques. A banda em coneixia part del recorregut de les vegades que vaig anar amb els CMR.


24 de novembre de 2018...el meu aniversari , i corrent una ultra , i a Barcelona, que més es pot demanar? sempre es pot demanar més, però segueixo, estava o intentava estar alegre, pensant que feia 46 anys aquell mateix dia vaig néixer, bonic no? vaig caure un parell de cops, les baixades havien de fer-se amb compte, perquè vaig curt de sabatilles bones i ja les que tinc estan tocadetes, llisses.


Durant la segona part de la carrera, vaig portar una samarreta de la independència de Polònia, detall d'un conegut polac Andrzej.

El Xavi va estar assistint allí on li havia dit, i en el km 47, després de canviar de samarreta, i avituallar-me vaig a pels últims 30kms. Correr i córrer, i amb fred, però aquest cop no m'ha afectat gaire, es nota que no estem a 2000 metres d'alçada oi?


Al km 68 anava mort i el Xavi em va dir vas el 13!, coi...com podia ser això? vaig apretar els últims kms, de fet del 70 al 77, com una bala. Entrant a meta amb un crono de 8 hores i 51 minuts, com un cavall, abraçant-me a meta amb el personal que em penjava la medalla, FINISHER !!!! una altre a la saca, patint com sempre però més sencer que d'altres vegades i essent el meu aniversari, si torno a fer això , aquesta coincidència tindré més de 50 anys...podrà ser? veure'm.

Bravo per la intendència, Xavi

Gracies Xavi, i altr ecop gracies "mama"...sense tú no hagués estat possible arribar a fer aquestes bogeries, sé que pateixes però ara per ara es així, gaudeixo.







Ultres? ens veiem a la Ultra Trail Corredor del Montnegre...febrer de 2019.