LA MEVA GERMANA CIARA !!!

LA MEVA GERMANA...CIARA

Porto deu anys amb aquest blog, aquest diari, mai abans havia dedicat una entrada a algú que en certa manera hauria d’haver estat aquí com a mínim en una ocasió, tú, Ciara, la meva germana.

Em porto cinc anys amb ella, amb la meva germana, i no ha estat una gran relació mai, només una relació “normal”. Ens barallàvem molt de petits , la veritat, i quan la enveja no la rebia jo, la rebia ella en forma de gelos, però estima sempre hi ha hagut.

Als 18 anys vaig fer la primera sortida de casa dels meus pares, i ara penso, que des d’aquell temps, pocs records tinc de tú, que malament! Perquè? Doncs perquè jo anava a la meva, em preocupava dels meus temes, tu eres petita, però pot ser mai em vaig adonar si necessitaves ajut o no. Aquest anar a la meva i tu a la teva ha estat així, mai has confiat amb mi com a germà, jo tampoc com a germana i quan ho he fet, fa relativament poc, explicant com em sento, penso que tu no has fet el mateix, perquè pot ser es tard, però mai es tard Ciara.

Ella es la lluna, ha estat nocturna , ho segueix essent a un altre nivell, amb d’altres responsabilitats, però ella brilla de nit, il·luminés i atraus a la gent, la nit pot ser perillosa o no, depèn de quin tipus de lluna, fa temps que la lluna que brilla en tu, es encisadora, captives a grans i petits, ja no veig aquella lluna on serveix per amagar-s’hi , la lluna amiga de la nit que tot ho podreix, però es clar, aquesta es la visió del sol, el teu germà, el que segueix normes i creu que tot s’ha de fer bé, per tal de no caure en la foscor, no tot es dia i nit, es més complexa amb matisos.

Ens ha tocat viure una separació dels nostres pares, rara, diferent, dolorosa, i cadascú la portar com va poder, cadascú es va refugiar amb qui i on va poder, mai vaig pensar en tu, i tu ja t’havies perdut, oi? Mai et vaig preguntar com estaves, mai et vaig dir t’estimo, que trist, veritat? Però mai es tard.

La teva espirall no va ser bona, perquè a més la vas viure sola i quan no estaves sola, al teu costat no hi eren les persones adequades, quan tot es va saber, vaig actuar com el que he estat molts cops, com un poli, vaja merda d’ajut oi? Cridant, perdent els papers, i no essent empàtic ni estant al teu costat, com ho sento Ciara, et vaig deixar anar més de dos anys, fins tornar-te a veure en un hospital el dia que va néixer el teu nebot, que fort. Allí després de tant temps, veig que seré tiet, buf.

No entro en detalls, en la teva espirall, en mentir, en tapar, en no afrontar, perquè tots tenim part de culpa, i em poso al cap de la llista. Però em poso en el teu lloc ara i penso el pes que havies de portar, deu meu.

Confessaré que som de caràcters molt diferents, que jo no faria les coses com tu les afrontes, que tenim formes diferents, però els valors no, son molt semblants, Ciara, jo em gasto els diners com ara, en curses que pot ser només serveixen per alimentar l’ego o senzillament per que em donen vida, tu fas el mateix vius el moment, i d’això es tracta, saps? Només cal veure les persones que entren al teu lloc de treball, al bar, i no parlo de les persones “rares”, parlo d’aquelles que t’estimen!!! No només vaig a veure’t, que vegis els teus nebots, o prendre un gelat, observo com t’aprecien , com t’estimen, i es bonic, i d’admirar, aquesta ets tú.

Mereixes que em disculpi, perquè m’he passat mitja vida jutjant, i a tú a una de les primeres persones, PERDONA, no he sabut fer-ho millor, saps? Confesso que em va trencar que mai tinguessis un detall amb la Ena, al néixer,  i ho vaig arrossegar, després les circumstancies ens porten a un any més de silenci, ho sento!!S’ha de parlar, no tinc cap dubte del que estimes als meus fills, en soc conscient, i ja no hi penso en allò, perquè em commou quan la meva nena diu “tieta”. De vegades estem cecs , o no volem veure més enllà.

Donés alegria quan hi  ets, amb un tó un pel alt de veu, jajaja, però ets tu i ets així, m’he queixat molts cops Ciara, i no hi vull tornar. Saber de tú em fa bé, som sang de la mateixa sang, i es molt important, i es més important saber de tu, i respectar els silencies ocasionals que de vegades son necessaris sense jutjar, perquè d’una manera o altre, acabes estant allí.

Hi ha temps per tot, per recuperar, per construir, per entendre, fins i tot si ens equivoquem, però no per separar, i per distanciar, i en això jo soc especialista , sembla.

Sergi, com definiries a la teva germana, Ciara?

• La meva germana es un VOLCA, es gran, majestuosa , bonica, misteriosa, de vegades solitària, de vegades descansa molt, però les seves erupcions es fan notar, son dignes de veure, de vegades difícils de comprendre, incontrolables també...però ús convido a conèixer-la, a admirar i així comprendre una mica més que Ciara, es especial, es la meva germana.
   
  T’estimo