PRE UTMB presagi de ...

PRE UTMB  Agost 2018

Ahir vaig arribar a Saint Gervais (Alps francesos), vaig sortir a les 04:20 del mati de Barcelona, de la casa on vaig créixer, de casa de me mare, vaig arribar a destí a les 13:55 hores. Vaig fer tres aturades, per estirar cames, anar al bany, menjar i beure i descansar una mica.

Al arribar al apartament, ja per instal·lar-me, em va envair una soledat i una tristor, molt gran, la setmana abans vaig estar amb els meus dos fills, tots els dies, ara, en aquell instant els trobava a faltar a rabiar, i es que no ser estar sol, ho odio! Ni el moment , ni l’entorn, soc així de simple, tant que he necessitat un xic de descans i ara sense ells s’ha fet dolors. Perdoneu-me.

Ja soc aquí, aquí tot es professional, gent d’altre mena, “a gaudir” “a disfrutar”...cert, l’aposta es gran, entrenaments, diners, temps, sacrificis, es per això que s’ha d’intentar gaudir com sigui, fotut quan no tens ni un clau, per visitar glaciars, fer àpats o si més no un apat com deu mana en un restaurant o prenent alguna cosa en una tranquil·la terrassa, quedo reclòs en el meu apartament, pensant, concentrat, meditant si s’escau, visualitzant tot allò que em vindrà per davant.

Tinc absolutament tot, gracies a varies persones per ajudar-me, per tant no estic sol aquí, però m’hagués agradat ser-hi amb algú més, a part dels meus fills, però amb qui? La meva vida personal esta essent desastrosa, tot i així mirada sempre endavant. Em queda acabar d’aclarir quina roba utilitzaré en cursa,  canvio d’estratègia, tindré pernil i ànec per ingerir salat, veurem com va.

 Avui es dia 28 d’agost, sortiré a rodar suau, uns 40 minuts, dijous 25 minuts amb algun canvi de ritme, però descansaré després dels rodatges i posaré fred a les cames. Dijous 30 arriba en Marc Parra, li dec moltíssim, vé a fer-me la intendència, fills meus, envolteu-vos d’amigues i amics, dels de veritat! Em salva la vida i de pas aquest repte de ser aquí, sense ell, penso que patiria més del que patiré, si!, puc, se que puc, perquè no em tomba qualsevol cosa, perquè soc esparta, però em faig gran i costa recuperar, m’hagués costat tornar sol en cotxe 8 o 9 hores després de dues nits en carrera, ja no ho faré sol, ell vindrà amb mi...gracies per cuidar-me!! No ho oblidaré amic.

No només per a mi si no per totes aquelles persones, que d’una manera o un altre, han estat particeps que jo avui sigui aquí, a totes elles gracies.

Noto, com em concentro, com visualitzo la cursa, com passaré moments durs, que els assumiré , la calor, la soledat, la nit, el cansanci i inclús el fred, ja no tinc por, tombem si pots.

Tinc unes vistes envejables dels alps, que més vull o necessito? A tu.

 

Penso que mai havia assolit una empresa com aquesta, 5 ultres en un any, i de nivell, he guanyat dos combats CSP, UTSN, ara toca UTMB la reina de les reines, allà on tot corredor somiar ser-hi algun cop, ho he aconseguit, des d’aquell 1 de gener de 2017, on em vaig proposar això i desprès d’estar 4 anys sense competir, enrere queden UTBCN, BASTIONS, i UTSM, elles amb els seus punts em van portar al sorteig, i la sort va fer la resta, torno a dir-ho, ja soc aquí! No al cent per cent mentalment, com sempre oi Sergi? La meva vida personal fa aigües, però els sacrificis per estar aquí, s’han fet, els pensaments volen entrar en mi, senzillament no haig de deixar que entrin dins meu. Que fàcil seria, si estigués bé o en equilibri, pot ser podria guanyar i tot...jajaja. No! Però segurament , llavors si gaudiria una experiència així , ho sento, tenim el que ens mereixem en la vida, alguna cosa no vaig fer bé, o pot ser em vaig enamorar quan no tocava. L’amor es la força més gran de la que disposem les persones  i jo hi crec, amb tot el que em passa i m’ha passat però hi crec.

Veig la entrada a Chamonix, tocat, però entrant com un cavall, un cavall de tir, que sempre es queixa, que bufa (encara), ferit, mig defallit...però entra amb tú Marc, perquè em faràs entrar perquè a part de no decepcionar-me a mi mateix, tampoc et vull decepcionar...Marc.

Em queixo, sí, però ara assegut aquí escrivint, imagino el moment de l’entrada, i m’emociono, els meus pels del meu cos s’aixequen, ja volen sentir-ho, lluny de posició, de guanyar, el que busco...sabeu que es? Com vaig llegir fa poc, “impressionar-me a mi mateix, del que soc capaç”...demostrar-me que puc fer, amb les meves limitacions.

 

Ara Sergi ! es el moment, l’hivern fred i de pluja, fent canvis de roba en carrers, a fosques, moll, amb fred, i sempre bufant (això haig de canviar-ho), anant a dormir tard...aquí tens la teva recompensa, la resta...es cosa meva. Fins la propera entrada POST UTMB.