Per segon any consecutiu em decideixo a fer la marato de Sant Llorenç. Amb més preparació que l'any passat segons el meu entrenador (aixì vaig acabar), l'objectiu es millorar el temps del passat any, però atenció el recorregut no era el mateix era més exigent, i em vaig confiar, perquè? Perque em vaig pensar que ja ho tenia tot fet, que si feia llargues distancies (pobre de mi només n'he fet tres), les maratons estarien xupades, gran error. Segurament vaig sortir més fort de lo normal, a més a mitja cursa, abans de la mola, tenia mareigos i mal de caps. Passada la mola ja em vaig adonar que ho passaria malament, però l'acabaria. Vaig rodar molta estona amb un tal David un triatleta del CNCaldes. Sobre tot els últims deu quilometres van ser un infern, sed, calor (que acostumo a aguantar-la bé), dolors al cap, en fi...arribo a meta en 4 hores 46 minuts, juntamernt amb en David. NOI! menys mal que em vas donar aigua...mercie nano.
Sap greu parlar malament de la gent, em reservo la opinió en un altre entrada pel que fa a l'entenador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada