12 d'abril de 2020
Fa quasi un mes que no et veig en persona Roc, es fa molt dur massa...estic encara a casa de la iaia, intento estar-hi com he fet aquest temps quasi per dormir i poc més, si em necessita alli hi soc, però fins ara he estat jo qui l'ha necessitat, es de rebut, que ara jo vagi a ccomprar-li i , intenti fer-li entendre que no ha de sortir al carrer per a res.
Des de principis de 2020, gener, a Xina, irromp un virus, anomenat coronavirus, es molt pitjor que una grip, però sobretot , mata...passen les setmanes i s'esta extenent de frma descontrolada, ens ho mirem de lluny, però ja ha arribat aqui.
El dia 11 de març de 2020, vaig haver de comunicar amb les vostres mares, per tal d'avisar que vaig estar en contacte amb una persona que podria tenir el virus, donat que va estar semi ingressada un dia i mig, i estava pendent d'unes proves per tal de descartar el contagi. La teva mare Ena, va reaccionar d'una forma correcte, menys mal, per altre banda amb la teva mare Roc, a qui ja no tenia bloquejada en el telefon (watsap), des de els atemptats de Barcelona (17 d'agost de 2017), es va posar molt nerviosa, fins el punt d'entrara en un estat de "quasi pacnic", entendible? no seré jo qui ho valorarà, només vaig demanar que tú no ho sabessis , que no escoltessis la conversa telefonica, que si vas escoltar, fatal, et vas espantar molt.
( faig un incis...Roc, tens moltes pors, moltes inseguretats, i això es arà quan s'esta reflectint, en la teva personalitat, només li demano a qui sigui que no pèrmeti que puguis amb tanta por, no es bò, jo poc puc fer, i ja ha quedat demostrat, he lluitat tot el que he pogut...)
Després de rebre missatges a deshores, i de ser tractat com un incompetent, endevina per qui...només vaig dir-li a te mare que "espaviles i que la propera vegada en Roc no havia d'escoltar res, si era una conversa privada"...però no va ser així, ho vas escoltar i et va entrar el panic...La teva mare, va treure temes de fa anys enrrere i jo també, et recordo Roc que a qui van enganyar va ser a mi, amb una advocada totalment imparcial, mentint en el judici, i amb denuncies...en fi, tot va tornar a sortir, fins el punt de dir-me que jo no pagava feia anys i que no et recollia a les hores que em tocava recollir-te, INCREIBLE...jo et vaig buscar un cau, un taekwondo, quan l'altre part no ho va fer, al costat d'on vivia jo? es clar...he intentat no crear problemes, cada cop que la teva mare ha perdut els papers a l'escola de Vallromanes, ja sigui amb mestres, amb altres pares, o amb situacions que tú has viscut, trobo bé que et protegeixi, però veurem si s'ha fet de forma correcte, penso que no...l'odi que aquesta persona te cap a mi es descomunal, denuncies, embargaments, presentar-me a psicolegs infantils, questionar que estiguessis amb la meva mare...tot això esta aqui escrit Roc, es pot demostrar.
He recalculat un pagament de l'increment del IPC, i he pagat més de 400 euros a la teva mare, penso que ara esta tot correcte, respecte als horaris, al tu fer handbol, es va parlar de canviar els horaris de visita, i aixi es va acordar d'ambdues parts, però els retrets que he rebut, m'han sorpres, tinc un altre fill, la Ena, i surt a les 16:30...com ho podia fer? amb 3 anys, si t havia de recollir a tu a les 16:30 els divendres? nomes vaig demanar retrasar aquesta recollida a les 17:00, això també se m'ha retret. Ho solucionaré, ja em buscaré la vida, però si la teva mare encara m'ha de retruere això, no vull que mai a la vida tingui ccap contacte amb la teva mare, no vull cap tipus de regal que compris Roc, no voldré que vagi a casa teva, ho sento amb l 'anima, però la teva mare ja m'ha privat de perdre'm moltes coses de tú, temps, per res de l món deixaré que trepitji la seva casa, ho sento. Si vols regalar-li alguna cosa, un dibuix, un conte escrit per tu, li farà més il·lusió. La teva mare sempre m ha dit que no es negava a que jo et veies...es clar, un cop va sortir la sentencia i deixava clar el que jo havia de pagar, si et deixava més temps amb mi, que hagués anat al jutjat i ho hagués dit, i que em rebaixessin la pensió.
Es igual Roc, mira ara...resulta que es el teu avi, qui no vol que estiguis amb contacte amb ningú i que despres vagis a casa d'ell, GRACIES senyor...jo em perdo de veure el meu fill, un altre cop, de tot s'apren, i tot arriba, el temps li donarà a tothom el que es mereix, inclús a mi...però saps Roc? dormo amb la conciéncia molt tranquila, que no he fet rés dolent. Recordes a la psicologa de Vilanova? pregunta com veu als teus pares, pot ser et donis compte d'alguna cosa, no soc tan dolent ni tant dur, el dia que haviem de recordar a la teva avia (persona que només li desitjava el mateix que ella a mi...rés) , estavem tu, la teva mare i jo...haviem de parlar d'ella...ningú en va parlar d'ella, ni la teva mare, vaig haver de fer-ho jo...curiós no? espero que quan siguis més gran analitzis moltes coses, i no sigui massa tard, perque de vegades penso que t'he perdut. Que dramatic oi? si...mira Roc, jo només he servit per pagar, per anar a alguna reunió ( capaç de dir que no hi ha anat a cap, es pot desmostrar que si ), i poc més. Has arribat a tenir un dron, com a joguina de reis, quan tenies 5 anys...un aparell per majors de 11 anys...amb això s'entenen moltes coses, no soc l'únic que et va crear nervis, els mals sons amb aranyes gegants, recordes? ...estaves amb els teus avis i ells veien pel·licules davant teu que no tocaven, es clar, la teva mare treballava, i no podia estar sempre amb tu...llavors perque no va voler una custodia compartida? si ella no tenia tot el temps , es a dir, t'han tingut els teus avis, inclús hi havia dies que t'havia recollit el teu tiet, o un amic d'ells de la familia...em sembla que no es just, ni ho va ser ni ho es ara.
Quasi un mes...sense tú, ja he començat a dir a la teva avia, que et donc quasi be per perdut, m'estimés? espero que si...no en tinc dubte que a la teva germana si, doncs ja esta amb això em conformo, he blindat i m'he assegurat que pugui veure a la teva germana sempre, o de forma igual que el temps que estigui amb la seva mare, es lo just, soc el seu pare i lidonc amor...el mateix que vaig voler amb tú...però tu ja has decidit, i perdona per la presió, només tens 10 anys, però he hagut d'aguantar molta merda per part de la teva mare, i ja rés serà igual.
t'estimo i tinc ganes de veure't i d'abraçar-nos els tres...NO ENS ATURA NINGÚ, recordes?
